Hi havia una vegada un nen que es deia Aris que cada dia sortia amb la seva mama a donar una volta per Granollers. A l’Aris l’hi agradaven molt els tractors i la maquinaria d’obra i al poble hi havia molts tractors i excavadores treballant. Cada vegada que l’Aris en veia volia pujar-hi i demanava a la seva mama: amunt mama!, amunt!, que puc pujar-hi? però cada vegada la seva mama li deia que no. Així i tot l’Aris no perdia l’esperança i ho continuava demanant cada dia.
Un dia l’Aris va veure un tractor groc molt gran i molt maco. Tenia dos rodes petites al davant i dos rodes molt grans al darrere i com cada dia va demanar a la seva mama: amunt mama!, amunt!, que puc pujar-hi? Aquesta vegada la resposta va ser molt sorprenent, la mama va dir: vinga!, puja-hi!
L’Aris no s’ho podia creure, la mama li havia dit que si. Només va poder dir: si mama, si! i va córrer a pujar al tractor. Va pujar el primer, el segon i el tercer esglaó i la porta estava oberta.
A la cabina del tractor hi havia un seient negre i davant el volant. S’hi va pujar i va veure que si girava el volant cap a la dreta les rodes petites del davant giraven cap a la dreta i si girava el voltant cap a l’esquerra giraven cap a l’esquerra.
Al costat del volant hi havia molts botons i dos palanques mes grans. L’Aris va voler provar que feien i va pujar la primera palanca cap amunt i la pala gran de davant va pujar amunt i quan la va baixar la pala gran de davant va baixar fins a baix. Va pujar la segona palanca cap amunt i la pala petita del darrere va pujar amunt i de la mateixa manera que amb la primera quan va baixar la palanca també va baixar la pala petita del darrera.
Ara ja sabia com giraven les rodes i com es movien les pales del tractor, però el tractor no es movia, el motor no estava engegat. Necessitava la clau, però va mirar i, Oh!, ja estava posada. Només va necessitar girar una mica la clau i, Brum!, el tractor es va posar en marxa de sobte. L’Aris es va espantar una mica per que tot es va moure una mica però es va posar molt content. L’únic problema era que el tractor no es movia.
L’Aris va pensar i va recordar que tenia que trepitjar el pedal i així ho va fer i el tractor es va posar en marxa. Ara ja sabia com anar cap endavant i amb el volant girar cap a dreta i esquerra.
Va començar a recórrer la ciutat molta estona i es va començar a fer de nit i l’Aris va pensar que tenia que encendre les llums, però no sabia com. Va provar i el primer botó va encendre les llums, ara fins i tot podia conduir de nit.
De sobte va recordar una cosa: la mama!, on es la mama! Havia conduit molta estona i no sabia on era ni on era la mama i estava molt preocupat. Va parar el tractor i va mirar a tot a reu i va veure un policia i l’hi va demanar: senyor policia, que sap on es la meva mama? i aquest li va contestar: si, i tant, mira, ves fins al final d’aquest carrer i gira a l’esquerra i allà està la teva mama. Moltes gracies va dir l’Aris, de res va respondre el policia.
L’Aris va tornar a engegar el tractor va anar fins al final del carrer i va girar a l’esquerra i allà hi era la mama. L’Aris va baixar corrent i va anar a abraçar a la seva mama. Només li va poder dir: mama! i la mama li va dir: Aris, ja es molt tard. Vinga! Anem a menjar!, Si, mama, anem a menjar va dir l’Aris.
I aquesta és la historia del tractor groc, l’Aris i la seva mama.