Hi havia una vegada un tren negre de vapor que era molt gran. Estava acostumat a portar grans càrregues a grans distancies i estava molt segur de la seva capacitat. Un dia va tenir un encàrrec molt especial: havia de transportar un pastís d’aniversari gegant per a un nen que estava a l’altra punta del país. Tres dies hauria de tardar en portar-li-ho.
Per fer un viatge tant gran va enganxar darrera seu un vagó ple de carbó i al final el pastís gegant. Va començar a rodar ven ràpid i va estar tot el dia i part de la nit corrent per les vies, però al final va començar a tenir son i va decidir buscar un lloc on dormir una mica i continuar fresc al dia següent. Va arribar a una estació petita i es va posar a dormir.
Al dia següent, es va despertar i al seu costat estava un tren blau petit que li va preguntar: On vas locomotora gran? I la locomotora negra va respondre: A l’altra punta del país a portar un pastís gegant per l’aniversari d’un nen. Dons em sembla que no portes prou carbó per arribar tant lluny, si vols et puc anar a buscar un vagó de carbó per tu. I tu que sabràs!, no necessito la teva ajuda!, va respondre la locomotora negra, jo ja se el que em faig. I fen un xiulet ven fort va sortir de l’estació i va continuar corrent.
Tot el dia va continuar corrent pensant que fins i tot arribaria d’hora i quan s’estava fen de nit la caldera va deixar de escalfar i el vapor va deixar de moure el tren. La locomotora negra no podia continuar el seu viatge i a aquest paratge oblidat no podria demanar ajuda. S’havia acabat el carbó.
La nit començava a ser fosca i la gran locomotora començava a tenir por. I mes quan va començar a sentir els crits dels mussols que no havia sentit mai. Desprès de una estona llarga va començar a sentir un soroll que cada vegada es feia més fort i al final de la corba va veure una llum petita que s’acostava. Qui seria? Pensava la locomotora negra i agafava mes por. Al final quan la llum estava prou propera va veure que era el petit tren blau que al final es va posar al seu costat.
Hola locomotora negra, va dir la petita locomotora, t’he portat un vagó ple de carbó per que puguis acabar el teu viatge. Aleshores la locomotora negra va adonar-se de varies coses: que sempre s’ha d’escoltar als demés, siguin petits o grans; que s’ha de ser agraït i acceptar l’ajuda dels altres quan ens la ofereixen; i que a vegades no tenim la raó i per tant hem de ser humils. La locomotora negra va demanar perdó al petit tren blau i va continuar el seu viatge, va arribar a l’hora pactada i el nen va tenir el seu pastís d’aniversari el dia que tocava.