Hi havia una vegada poble on no hi havia cap cotxe i només hi arribava un tren cada dia: el tren taronja. Els vilatans un dia van decidir demanar al tren taronja que anés a buscar un cotxe per cada habitant del poble. Uns volien un cotxe gran i uns altres petit, uns el volien de color verd i els altres vermell, així que van fer una llista i li van donar al tren taronja.
El dia que havien acordat tots el vilatans van anar a acomiadar al tren taronja i a desitjar-l’hi sort i el tren taronja va sortir content cap a la gran ciutat. Quan va arribar a la estació central es va aturar, hi havia tantes vies que no sabia per on anar així que va fer un xiulet i va esperar que vingués el revisor.
Quan va arribar el revisor l’hi va preguntar: Que vols tren taronja?, i el tren taronja li va contestar: vinc a buscar els cotxes que han demanat la gent del meu poble i hi ha tantes vies que no se per on he d’anar. Dons està tot preparat, va dir el revisor, has d’agafar la via número set i al final trobaràs els dos vagons plens de cotxes. Gracies senyor revisor. I sense aturar-se mes va començar a contar: u, dos, tres, quatre, cinc, sis i set, aquesta es la via!.
Al final de la via hi havia un petit edifici i quan, a poc a poc, va apropar-se es van obrir les portes i allà estaven els dos vagons. Va enganxar-se i va començar a tirar, però no podia, pesaven massa, va tornar a provar-ho i igualment no podia.
Per allà passava un tren verd que mirava la situació i va acostar-se i va dir al tren taronja: que vols que t’ajudi?, mira, podem tirar els dos junts per començar a rodar i quan anem a suficient velocitat em deixaré anar i ja podràs continuar tot sol. Moltes gracies, va dir el tren taronja i així ho van fer, poc a poc van anar cada vegada mes ràpid fins que van arribar a anar molt ràpid, aleshores el tren verd va dir: Ara ja pots anar sol, fins aviat!, i el tren taronja li va respondre: fins la propera vegada que vingui a l’estació central, moltes gracies.
El tren taronja va arribar, tot solet, a la petita estació del poble on tothom l’esperava. Tothom l’hi va donar les gracies, qui havia demanat un cotxe verd el tenia verd i qui l’havia demanat vermell el tenia vermell però qui mes content estava era el tren taronja que havia fer un bon servei i tenia un amic nou.