Hi havia una vegada un drac verd molt dolent, cada dos o tres dies anava al poble i s’emportava una vaca, una gallina, una ovella o qualsevol animal que es trobava al carrer i se la menjava a la seva cova. Els habitants del poble estaven molt farts. Així va passar molt temps però un dia el drac va fer una cosa que va fer decidir als vilatans de acabar amb aquesta situació: el drac verd s’havia emportat una noia, que es deia Nuria, a la seva cova.
Els habitants van anar a buscar un cavaller que va venir amb el seu cavall blanc, escut i armadura i una espasa. Quan la gent del poble l’hi van explicar el que passava el cavaller va anar sense tardança fins a la cova del drac i quan va ser davant va cridar: Drac dolent, deixa anar la noia i no et faré mal. El drac verd va sortir del seu amagatall i va contestar: Jo faré el que vulgui, primer et menjaré a tu i després a la noia. Això mai, va dir el cavaller i van començar a lluitar.
El drac donava cops amb les potes i amb la cua i el cavaller tractava parar-los amb l’escut. Tant forts eren els cops del drac que fins i tot, alguna vegada, li va caure l’escut a terra. Així van estar força estona fins que el cavaller, amb una mica de sort, va clavar l’espasa al coll del drac i aquest, després de fer un crit esgarrifós, va caure a terra i va morir.
El cavaller va entrar dins la cova i va rescatar la noia i la va portar fins al seu poble. Tothom estava molt content, però no tot es alegria, aquest conte es trist per que no s’ha pogut acabar sense la mort del drac.