Hi havia una vegada un drac gris que no tenia bona orientació, era molt gran i tenia la veu molt forta i gruixuda. Un dia va sortir a donar una volta pel riu que havia a prop de casa seva i quan va arribar a un llac petit va començar a sentir gana i va decidir tornar a casa a menjar unes patates, dons al drac gris l’hi agradaven molt, però vet aquí que s’havia perdut.
Va començar a mirar per tot arreu per si alguna cosa l’hi era familiar, però fins i tot de tant buscar ja no trobava ni el riu per on havia vingut. Així que va decidir de anar a preguntar.
Va arribar a un prat on hi havia una granja i s’hi va acostar. Quan va sortir el camperol li va preguntar amb la seva veu forta i gruixuda: Saps on es casa meva? Però el camperol al veure un drac tant gran i amb una veu tant forta va sortir fugint pensant que se’l volia menjar.
El drac va pensar que millor trobar un poble on hi ha mes gent que el pogués ajudar, i així ho va fer, va anar a la plaça i va preguntar a una dona amb la seva veu forta i gruixuda: Saps on es casa meva?. La dona va sortir corrents i quan la gent del poble va veure la dona fugir es van amagar a casa seva i el drac gris es va trobar sol i sense ningú a qui demanar ajuda, amb el que va decidir anar a un altre lloc.
Allà on anava tothom fugia de la seva forta veu fins que va arribar a una casa on vivia un avi que havia perdut una mica la oïda. El drac va preguntar Saps on es casa meva? i l’avi, que no l’havia sentit be va dir: Que dius?, parla’m mes fort. El drac sorprès va tornar a preguntar, ara una mica mes fort: Saps on es casa meva? i aleshores l’avi va tornar a dir: Que dius?, que no et sento, parla’m mes fort. El drac gris, ara amb totes les seves forces, va cridar: Saps on es casa meva? Els animals de la granja es van amagar, els arbres propers van perdre les fulles i fins i tot quan el so va tornar de les muntanyes es va sentir molt fort. Tant que fins i tot el drac es va girar. L’avi no es va moure ni una mica i va contestar: Dons no ho se, però ho podem preguntar al poble del costat. Quina alegria sentir-te!. Feia temps que no podia parlar amb ningú.
El drac també cridant l’hi va explicar que ja hi havia anat però que amb la seva veu tant forta la gent havia fugit de por i l’avi aleshores li va dir: No et preocupis, jo puc preguntar per tu, i com que no crido tant a mi no en tindran por i encara que jo no pugui sentir el que diguin, tu si, i així podrem arribar a casa teva.
Així ho van fer i preguntant als pobles i a les masies al final van aconseguir per arribar a la cova del drac. Des de aleshores el drac gris i l’avi sord van junts a tot arreu i d’aquesta manera poden conversar i explicar-se histories, això si, el drac ha de cridar una mica.