Hi havia una vegada un gos gros i valent que es deia Pastor i que vivia a una casa al camp. Passava el dia menjant, dormint i tornant a menjar i dormir.
Un dia es va aixecar de matí i va decidir que havia de ser útil als demés però no sabia com fer-ho. Va pensar en fer dibuixos bonics, però no tenia dits per aguantar el llapis, va pensar en anar volant a portar el menjar als pagesos, però no tenia ales com els dracs.
Va pensar en caçar ratolins, però això jo ho feien els gats. Va pensar en moltes coses però no trobava en que podria ser útil, així es va posar a mirar per la finestra per veure si se li ocorria una idea i es deia: Quina seria la feina adient per a mi? Sóc fort sóc valent i puc córrer molt.
Al carrer hi havia molt revolt, hi havia ovelles per tot arreu i la gent corrent pels carrers, i es que les ovelles havien anat a menjar al camp i ara no havia manera de que tornessin al tancat. Aleshores va pensar: Ja se el que faré, tornaré les ovelles al tancat.
El gos pastor va sortir corrent de casa i va perseguir les ovelles una a una. Quan va arribar on era la primera ovella li va fer una petita mossegada al cul i li va dir: Directe al tancat o et tornaré a mossegar!. La ovella va sortir corrent i ella tot soleta va fer un salt i va entrar dins el tancat.
Desprès de la primera, va anar darrera de la segona, li va fer una petita mossegada al cul i li va dir: Directe al tancat o et tornaré a mossegar!. Després va anar per la tercera i així fins la desena. A partir d’aquesta, totes les demés ovelles van anar juntes i sense protestar, de la primera a la última, que era la vintena cap al tancat i cap de les ovelles va gosar sortir del tancat en tot el dia.
A partir d’aleshores els homes que cuiden les ovelles i les porten a menjar al camp es diuen pastors i porten un gos per si alguna es despista i vol anar on no ha d’anar.