Hi havia una vegada un poble que tenia un sol escombriaire. L’escombriaire anava pels carrers recullin les bosses de brossa de cada família deixava davant de la porta de casa. Agafava una a una les bosses i les posava al carro del que tirava el seu cavall i al final del recorregut les portava a l’abocador.
A l’escombriaire no l’hi desagradava la seva feina, però el poble cada vegada es feia mes gran i ell necessitava mes temps per recollir la brossa amb el que al final estava tota la nit treballant i també part del dia i no li quedava temps per estar amb la família ni jugar amb els seus fills. La situació va arribar a un punt que va anar a parlar amb l’alcalde.
Bon dia senyor alcalde, l’hi volia comentar un assumpte que hem de solucionar sobre la recollida d’escombreries. El poble cada vegada es mes gran i jo ja no puc recollir amb el meu cavall i el meu carro les bosses de brossa de tot el poble. Hauríem de buscar una persona que m’ajudés i d’aquesta manera la feina es faria mes aviat.
Així ho van fer però no van trobar ningú que pogués: el metge tenia els seus malalts, el forner havia de preparar el pa del matí, el fuster tampoc podia per que tenia molts encàrrecs, i així tothom.
Semblava que no hi havia solució fins que un nen va tenir una bona idea i va comentar a l’alcalde: El que hauríem de fer es comprar uns contenidors d’escombreries i un camió de brossa. D’aquesta manera, cada vegada que el camió carregués un contenidor recolliria les bosses de unes quantes famílies a la vegada i la feina es faria mes ràpid.
A l’alcalde i a l’escombriaire els hi va semblar molt be l’idea i així es va fer. Es va comprar un camió d’escombreries blanc i es van posar contenidors a totes les cantonades del poble. Des de aleshores l’escombriaire pot recorre els carrers amb els seu camió nou amb només unes poques hores, pot dormir pel matí i després jugar amb els seus fills.
I el cavall, que ara no te res que fer, es dedica a menjar pastanagues i passejar els nens petits, i s’està posant ben gros.