Hi havia una vegada un tractor negre al que ningú volia pujar. Era un tractor gran i tenia una pala per moure la terra. El que passava era que una vegada un granger va agafar un tractor negre i al baixar va caure i es va fer mal a una cama. Una altra vegada movent la pala malament un tractor negre va trencar els vidres de l’escola i com va ser al hivern els nens van passar una mica de fred fins que es van arreglar les finestres. Y una altra vegada un tractor negre es va trencar just quan portava unes capses de la tenda de joguines, van caure a terra i es van trencar molts joguets.
La gent del poble havia agafat por dels tractors negres, per que deien que portaven mala sort, i des de feia molt temps ningú els feia servir, només en quedava un al costat del pou vell.
Ja era temps de collita i tots els tractors van sortir a recollir i com que els camps eren grans i estaven lluny trigarien uns dies a tornar al poble. Aquell mateix dia va començar a ploure i cada vegada mes, tant que el riu es va fer gran i mes gran i va enfonsar una casa vella que hi havia davant el pont pel que els pagesos portaven el menjar al poble.
El tractor negre, tothom ho sabia, podria sense gaire esforç moure una mica la runa i deixar el pas lliure, però era un tractor negre i portava mala sort. Es va preferir que els pagesos no portessin menjar que fer servir el tractor negre i ja feia uns dies i començava a faltar coses com l’oli, el pa, els ous i la carn.
El quart dia per la nit va ploure molt mes i una cosa va passar que va fer pensar molt als vilatans. El tractor negre ja no era negre, era de color daurat, i brillava com el sol. Només estava brut, molt brut de greix i amb l’aiguat de la nit s’havia netejat. Resulta que el mateix tractor negre de la mala sort era avui de color daurat i ja el podien fer servir i retirar la runa.
Amb això la gent del poble van entendre que el color dels tractors no te res a veure amb el que poden o no poden fer o amb la sort i la desgracia. Des de aleshores els grangers d’aquest poble no tenen por dels tractors negres i per recordar-se del que havien aprés pinten una ratlla negra al morro dels seus tractors, tinguin el color que tinguin.