Hi havia una vegada un drac tan negre com la nit, al que tots tenien molta por per que era molt difícil de veure; arribava de nit i sense fer soroll i sense que ningú el veies entrava als estables i es menjava alguna vaca, ovella o animal de granja. I mira que miraven de veure’l per fer-lo fugir, però com era negre i de nit, no havia manera.
Un dia la gent del poble es va cansar de la situació i va demanar ajuda a un cavaller. Aquest va acceptar el repte i va estar tota la nit despert, rondant pel poble, per si podia enxampar-lo, però va passar el mateix de sempre: el drac va venir, va entrar a un estable i va emportar-se una gallina sense que ni el cavaller ni ningú se’n adonés.
Al matí i després del seu primer fracàs el cavaller va estar pensant una bona estona i va trobar una solució: com sabeu, als dracs, i a molts nens també, el que mes els hi agrada son els pastissos de xocolata, així que el cavaller va pensar de posar un pastís de xocolata al mig de la plaça del poble, al pastís lligar-l’hi una corda i a l’alta extrem de la corda un cub de pintura blanca. Quan el drac negre mengés el pastís, tiraria de la corda i a sobre li cauria el cub de pintura blanca.
Així ho va fer i aquella nit, com cada nit, el drac negre va visitar el poble i quan ja tenia una gallina agafada pel coll va veure al mig de la plaça un pastís gegant de xocolata. No es va poder resistir, va deixar la gallina i va anar directe al pastís al que li va donar una bona queixalada. Tal com estava previst sense voler va tirar de la corda i un cub de pintura blanca li va caure a sobre les ales.
Els vilatans van sortir de les cases en sentir el terrabastall i amb pals i pedres van fer fugir el drac negre que ara estava pintat de blanc i podien veure. Des de aleshores, quan el drac venia al poble, encara que fos negra nit, el podien veure de lluny i sortien a fer-lo fugir.